Avui, després de 101 dies de baixa laboral, m'he incorporat de nou a la feina. Han estat 101 dies de baixa i gairebé un any de batallar contra un enemic invisible però implacable i tossut. Et roba l'energia, les ganes de viure, la motivació, la capacitat de sentir qualsevol mena de plaer i et plantifica unes ulleres enverinades amb les quals veus la realitat totalment deformada. Et fa sentir culpable, incompetent, un no-res i cada vegada que traient forces d'on no n'hi ha, intentes aixecar el cap, és allà per a recordar-te que no te'n sortiràs mai. Només qui ho ha viscut en primera persona pot saber què és la depressió.
No me'n amago. Com deia un dels meus mestres, mostrar la nostra vulnerabilitat és el que ens fa invulnerables. I crec que, d'alguna manera, això m'ha salvat. El suport rebut per tanta gent, uns pagats perquè era la seva feina, d'altres per empatia, d'altres senzillament per la força d'estimar, m'ha ajudat a tirar endavant. Això ho veig ara. Ara que d'alguna manera ja soc fora del pou. Prou a la vora encara, però fora. Quan ets dins de ben endins no veus res, ni sents res, ni desitges res, només dormir, dormir i no despertar-te més. Les ulleres enverinades et mostren que no ets res més que una mena de nosa, de gra empipador i dolorós per aquells que algun dia havíes estimat. El dia que comences a veure per tu mateix que encara fas falta a algú, te'n comences a sortir
I avui, després d'un any llarg: Game over; partida acabada i guanyada, malgrat tot el que m'ha fet patir. I tot seguit d'una partida en ve una altra; perquè viure deu ser això: anar jugant partides, una darrera l'altre fins esgotar totes les vides. Alguns, els valents, aprofiten per canviar de joc després d'una partida guanyada in extremis,com aquesta. D'altres, com jo, continuem jugant al mateix joc, perquè com a mínim aquest ja el coneixem i ves a saber si en una altre ens eliminarien a la primera tirada.
Quan comences una nova partida no saps com anirà. Podia haver-ho representat amb un requadre en blanc però quan treballes amb llum i no amb pigments, el blanc és la suma de tots els colors i jo encara no en tenia cap de color a la meva partida. Per això ho he simbolitzat amb un requadre negre, esperant a veure quins colors hi acabaria posant.
Aquesta tarda tot sortint del meu nou primer dia d'escola m'esperava al cel un meravellós doble arc de Sant Martí, sorgint robustament d'entre les muntanyes de l'Albera, amb els set colors completament visibles. De vegades la resposta arriba quan menys l'esperes: només cal saber mirar i entendre i estimar.
Quan comences una nova partida no saps com anirà. Podia haver-ho representat amb un requadre en blanc però quan treballes amb llum i no amb pigments, el blanc és la suma de tots els colors i jo encara no en tenia cap de color a la meva partida. Per això ho he simbolitzat amb un requadre negre, esperant a veure quins colors hi acabaria posant.
Aquesta tarda tot sortint del meu nou primer dia d'escola m'esperava al cel un meravellós doble arc de Sant Martí, sorgint robustament d'entre les muntanyes de l'Albera, amb els set colors completament visibles. De vegades la resposta arriba quan menys l'esperes: només cal saber mirar i entendre i estimar.
I Déu va dir a Noé: Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc, recordaré l'aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú.O sigui:
Start over: comença de nou i... confia.
