Bella luna

De vegades, un s'enamora d'una canço i necessites sentir-la una vegada i una altra ... i una altra ....

Genial el puntejat de guitarra !

I com fer-ho?

Principi número 10

Podeu llegir els altres principis de Paulo Coelho  aquí
Tota persona té dret a buscar l'alegria, i s'enten per alegria alguna cosa que el fa content, no necessàriament allò que fa contents els altres.

Em sembla perfecte en tant que un accepti que els altres tenen el mateix dret a buscar l'alegria, i s'entén per alegria allò que els fa contents, i no necessariament em fa content a mi.

Totes les monedes tenen dues cares, i totes les decisions tenen el preu d'una consequència.

*******************************************************

COMUNICAR

Fragments del llibre Parla'm i seré feliç de Lluís Pastor
 

La vida està feta de petites mentides i de grans veritats, i , de vegades, en mutacions imprevistes, tot canvia i resulta que la matèria de la vida l'acaben component petites veritats i grans mentides.

I les unes i les altres desfilen davant del nostres ulls sense que puguem saber, a vegades, quan passa l'una o quan passa l'altra.

*********************************************************************************

Quan ens parlen flueixen les frases en un corrent continu d'informació. Les frases se succeeixen i , com les sinies que dibuixen les formigues quan porten el menjar al formiguer, van deixant la seva petita càrrega en la nostra ànima. La comprensió és el rebost en el qual guardem el que ens diu cadascuna de les frases que ens han fet arribar. Si alguna cosa falta perquè la comprensió sigui òptima, això ja ho posa qui escolta. La comunió de la comunicació consisteix en això; que un posi el que a l'altre li ha faltat dir. Quan la comunicació funciona ens mirem als ulls i al cos i les paraules, que llisquen invisibles, trenquen a l'escullera del nostre rostre i queden impregnades en el nostre enteniment. Tot compta per poder entendre qui ens parla: el que diu i com es mostra. I totes dues qüestions fan la suma de la comunicació. I quan això succeeix ens sentim feliços de ser on som i d'escoltar l'altre.

*******************************************************************************

• Quan ens comuniquem el jo es dilata fins a assolir el tu, fins a fondre's amb ell.
• Comunicar és deixar memòria.
• El miracle de la comunicació es produeix quan algú segueix el que li estic explicant , i sento que per aquesta persona el que dic és important.

*****************************************************

RUIXAT I PLUJA FINA

La pluja fina cau a poc a poc de manera gairebé imperceptible, però constant. T'amara la roba i la pell lentament sense que t'en adonis, quan ja no és possible posar-se a resguard. No produeix grans terrabastalls, no fa soroll, però és com una música que et penetra més enllà de la consciència . No t'adones del seu efecte sino al cap dels dies, quan notes que el jardí és més verd, que aquí i allà hi han nascut unes flors, que els arbres han rebrotat de nou i et preguntes què ho ha fet possible. Llavors t'en adones de la pluja fina. Sense ella res no seria igual.

El ruixat arriba fent-se notar, anunciat sovint per una ventada, i et deixa xop en pocs minuts. És el so de la música percusionada. El ruixat neteja les fulles empolsegades, renta el cel i el deixa blau i transparent com un vidre net. Un ruixat et deixa com nou després d'una xafogosa tarda d'estiu. Si la pluja fina és com un somriure tendre, el ruixat és com el riure encomanadís. El ruixat canvia de cop el paisatge omplint els bassals i els rierols, escolant-se entre les esquerdes de l'asfalt o les fisures de la roca. No cal que et preguntis què ha passat, tothom ho sap : un ruixat d'estiu.

I heus ací que una vegada la pluja fina somiava, fins i tot envejava, ser ruixat, fins que poc a poc (que per això era pluja fina) es va adonar de la bellesa i encís de la seva discreta però incondicional presència.

Roser
****************************************************

4 LLEIS DE L'ESPIRITUALITAT

Aquestes 4 lleis estan "de moda" tothom les publica per tot arreu;la xarxa n'és plena. Potser és que tots tenim necessitat de trobar un sentit a  tot allò  que ens passa,més enllà d'allò purament físic i tangible, i demostrable.

Sai Bava a  l'Índia ensenya les "quatre lleis de l'espiritualitat”:

1. La persona que arriba és la persona correcta  

Ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten, que interactuen amb nosaltres, hi son per algun motiu, per a fer-nos aprendre i avançar en cada situació.

2.El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.

Res, però res, absolutament res del que ens succeeix en les nostres vides podria haver estat d'altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. No existeix el: "si hagués fet tal cosa...hagués succeït tal altra...". No. El que va passar fou l'única cosa que podia passar, i va ser així perquè aprenguem aquesta lliçó i seguim endavant. Totes i cadascuna de les situacions que ens succeeixen en les nostres vides són perfectes, encara que la nostra ment i el nostre ego es resisteixin i no vulguin acceptar-ho.

3.En qualsevol moment que comenci és el moment correcte. 

Tot comença en el moment indicat, ni abans, ni després. Quan estem preparats perquè alguna cosa nova comenci en les nostres vides, és quan començarà.

4.Quan alguna cosa acaba, acaba. 

Simplement així. Si alguna cosa va acabar en les nostres vides, és per a la nostra evolució, per tant és millor deixar-ho, seguir endavant i avançar ja enriquits amb aquesta experiència.

No és casual que estiguem llegint això.... Si aquest text arriba a les nostres vides avui; és perquè estem preparats per a entendre que cap floc de neu cau mai en el lloc equivocat!

Que mai et falti un somni pel que lluitar, un projecte per realitzar, alguna cosa que aprendre, un lloc on anar i algú a qui estimar.

Sabries el meu nom, si en el cel ens trobessim?

Escoltar: Un núvol blanc


Escoltar: Llàgrimes al cel

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca. 



Molt blanc... 


Un núvol blanc. Lluís Llach 

L'amor i la por

Totes les actuacions humanes estan motivades, en el seu nivell més profund per una d'aquestes dues emocions: el temor o l'amor

Per això, el primer que us preocupa després de dir "T'estimo" és si escoltareu el mateix. I si ho escolteu, llavors, us comenceu a preocupar inmediatamente per la possibilitat de perdre aquest amor que acabeu de trobar. Així, tot acte es converteix en una reacció -de defensa enfront de la pèrdua -, fins i tot quan tracteu de defensar-vos de la pèrdua de Déu

La por és l'energia que contrau, tanca, capta, fuig, amaga, aplega i fa mal
L'amor és l'energia que expandeix, obre, emet, roman, revela, comparteix i cura.

 

La por cobreix els nostres cossos de roba;

L'AMOR ENS PERMET RESTAR DESPULLATS

La por s'aferra a tot el que tenim;

L'AMOR HO REGALA

La por prohibeix; 

L'AMOR VOL

La por empresona; 

L'AMOR DEIXA ANAR

La por fa mal: 

L'AMOR ALLEUJA

La por ataca; 

L'AMOR REPARA

Conversations with God. Neale Donald Walsch

Crear lligams

Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.

-Sóc una guineu- digué la guineu.

-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep: estic molt trist...

-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar amb tu. No estic domesticada.

-Ah! Perdona- va fer el petit príncep.

Però després d'una reflexió afegí:

-Què vol dir “domesticar?

-Tu no ets d'aquí -digué la guineu-; què cerques?

-Cerco els homes- digué el petit príncep-.

Què vol dir “domesticar”?

-Els homes tenen escopetes -digué la guineu- i cacen. És ben empipador!.Cerques gallines, tu?

-No -digué el petit príncep-. Cerco amics. Què significa “domesticar”?

-És una cosa molt oblidada – digués la guineu- Vol dir “crear lligams".

-Crear lligams?

-Sí -digué la guineu-. Per ara, tu només ets per a mi un noi semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món

-Començo a entendre- digué el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...

-És possible -digué la guineu-. A la terra s'hi veuen tota mena de coses.

-Oh! No és pas a la terra- digué el petit princep.

(...)

La guineu torna a la seva idea.

-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s'assemblen i tots els homes s'assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me'n farà sortir, com una música. I després..., mira!

Veus allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inutil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n'és de trist, això. Però els teus cabells són color d'or. Serà meravellos quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m'agradarà la remor del vent entre el blat...

(...)

És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:

-Tinc ganes de plorar!... -digué la guineu.

-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués...

-És clar que sí -digué la guineu.

-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.

-I força -digué la guineu

-Així no hi has guanyat res!

-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.

I afegí:

-Ves a veure les roses altra vegada. Comprendràs que la teva és unica al món. Vine'm a dir adéu després i et faré present d'un secret.

El petit princep se'n anà a veure les roses.

(...)

-Sou boniques , però sou buides -continuà dient-. Ningú no pot morir per vosaltres. Un que tot passant veiés la meva flor, la que jo tinc, de segur que la trobaria semblant a vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o ventar-se i fins i tot de vegades callar. Puix que és la meva rosa.

I va tornar cap a la guineu.

-Adéu -digué.

-Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.

(...)

-És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important.

-És el temps que he perdut per la meva rosa ... -feu el petit princep per tal de recordar-se'n.

-Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no l'oblidis. Et fas responsible per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa.

-Sóc responsible de la meva rosa ... -repetí el petit príncep per tal de recordar-se'n.

Le Petit Prince . Antoine de Saint Exupery

La bola daurada

Per molt d'amor que de mon pare rebés,

mai li vaig pagar, ja que quan era nen,

no reconeixia el valor del do

i d'home em vaig fer igual que els homes, i dur.

Ara un fill em creix, tan estimat

com cap que un cor de pare pogués delir

i jo pago allò que en el seu temps vaig rebre

amb ell, que ni m'ho va donar – ni m'ho tornarà-

Doncs en fer-se home i pensar com els homes,

ell, com jo, farà els seu propi camí;

amb nostàlgia però sense enveja el miraré,

com dóna al net allò que a mi em pertoca.

Lluny en el vestíbul dels temps la meva mirada va,

continguda i serena, observant el joc de la vida:

la bola daurada cadascú amb un somriure passa

i ningú la bola daurada retorna.

Börries von Múnchhausen

La Vida

www.quedeletras.com

Principi número 8

Podeu llegir els altres principis aquí

Tot home té el seu costat femení, i tota dona té el seu costat masculí. Cal fer ús de la disciplina amb intuïció, i usar la intuïció amb objectivitat.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

Intuició = Capacitat de conèixer alguna cosa d’una manera immediata, sense raonament. 

Algunes de les 39  reflexions interessants que he trobat sobre la intuïció

La intuición es una facultad genuina, y no debemos confundirla con temores suscitados por el miedo, con deseos o con peligrosas presunciones de infalibilidad.  (I com distingir una cosa de l'altra?)

La intuición, joya de la corona de la inteligencia, es el sentido verdaderamente humano, que no compartimos con los animales ni con las máquinas.

La intuición es motivante; las señales intuitivas nos mueven a la acción, pero hemos de poner la razón en medio y evitar la precipitación. (Servir-se del costat masculí, segons Coelho, si ho he entès bé)

La intuición, según dicen los expertos, nos permite acceder a una gran reserva de conocimientos de los que no somos conscientes, o lo somos sólo parcialmente. (Cada vegada més crec en aquesta gran reserva de coneixements desaprofitats)

José Enebral Fernández : 
extret de La intuición en 39 eslabones

El cim és alt, prova a obrir les ales;
alça el vol i creu en qui ets tu,
i en la teva intuïció.
Prem el puny i posa la directa,
a dins teu hi ha la resposta.
Lluita, lluita amb força.

Lax'n busto. Intuició

 

Always Look On The Bright Side Of Life

Mira sempre el costat lluminós de la vida
 

En resposta al "got mig buit"

Gràcies a qui me l'ha feta arribar!

Mira sempre el costat lluminós de la vida,

Quan estiguis deprimit 

riu, somriu, balla i canta,

Junta els llavis i xiula, - això mateix.

I mira sempre el costat brillant i lluminós de la vida

.....

Copa mig plena o mig buida

Per què hi ha dies en que cal una actitud gairebé d'heroïcitat quotidiana per intentar veure la copa mig plena i no mig buida?

Algunes respostes possibles:
1. Perquè no ens resignem a que no sigui plena del tot
2. Perquè la por a què continuï buidant-se és superior a la il.lusió a què s'acabi omplir
3. Perquè això ens dona una excusa per autocompadir-nos
4. Perquè ens hem aixecat amb el peu esquerra
5. Perquè algú ens ho ha dit i ens ha predisposat a veure-la així.
6. Perquè realment està "mig buida", (encara que alhora també estigui mig plena).
7. Perquè tendim a mesurar la vida en funció del "tot" o "res"
8. Perquè el temps atmosfèric ens deprimeix.
9. Perquè som masells.
10. ..................................... 

Variacions sobre el mateix....

Feelings (Sentiments)

Una canço que m'agrada



"El cor té raons que la raó no enten"

Principi número 5

Podeu llegir els altres principis a l'entrada anterior

Tota persona té dret a dues benediccions: la benedicció d'encertar i la benedicció d'equivocar-se. 

En el segon cas sempre se'n desprèn un aprenentage que la conduirà cap al camí correcte.

M'agraden els meus errors: no vull renunciar a la deliciosa llibertat d'equivocar-me. Charles Chaplin

Val més ser agosaradament decidit i córrer el risc d'equivocar-se que sospesar mil vegades les coses i prendre la decisió massa tard.   Marilyn Moats Kennedy  

 

Declaració de principis

Ahir, l'escriptor Paulo Coelho, va publicar aquests principis al seu bloc. Em sembla que ell mateix n'és l'autor. 
Més que un "collage" publicar-los sense més pot semblar una mena de "plagi",  però penso que val la pena com a mínim , llegir-se'ls i reflexionar-hi. 

Properament intentaré traduir-los i "personalitzar-los" amb una mica d'imaginació.

1)Todos los hombres son diferentes. Y deben hacer lo posible para continuar siéndolo.
2) A todo ser humano le fueron concedidas dos formas de actuar: la acción y la contemplación. Ambas conducen al mismo lugar.
3) A todo ser humano le fueron concedidas dos cualidades: el poder y el don. El poder dirige al hombre al encuentro con su destino, el don le obliga a compartir con los otros lo que hay de mejor en sí mismo. Un hombre debe saber cuando usar el poder y cuando usar el don.
4) A todo ser humano le fue dada una virtud: la capacidad de escoger. Quien no utiliza esta virtud la transforma en una maldición, y siempre los otros escogerán por él.
5) Todo ser humano tiene derecho a dos bendiciones, a saber: la bendición de acertar y la bendición de equivocarse. En el segundo caso, siempre existe un aprendizaje que lo conducirá al camino correcto.
6) Todo ser humano tiene un perfil sexual propio, y debe ejercerlo sin culpa – siempre que no obligue a los otros a ejercerlo con él.
7) Todo ser humano tiene una Leyenda Personal a ser cumplida, y ésta es su razón de estar en este mundo. La Leyenda Personal se manifiesta a través del entusiasmo con lo que hace.
Parágrafo único: se puede abandonar por un cierto tiempo la Leyenda Personal, siempre que no se la olvide y se vuelva a ella tan pronto como sea posible.
8) Todo hombre tiene su lado femenino, y toda mujer tiene su lado masculino. Es necesario usar la disciplina con intuición, y usar la intuición con objetividad.
9) Todo ser humano tiene que conocer dos lenguajes: el lenguaje de la sociedad y el lenguaje de las señales. Uno sirve para la comunicación con los demás. El otro sirve para entender los mensajes de Dios.
10) Todo ser humano tiene derecho a buscar la alegría, y se entiende por alegría algo que lo deja contento, no necesariamente aquello que deja contentos a los otros.
11) Todo ser humano debe mantener viva dentro de sí la sagrada llama de la locura. Y debe comportarse como una persona normal.
12) Solamente los siguientes puntos son considerados faltas graves: no respetar el derecho del prójimo, dejarse paralizar por el miedo, sentirse culpable, creer que no merece lo bueno o lo malo que le sucede en la vida, y ser cobarde.
Parágrafo 1 – amaremos a nuestros adversários, pero no haremos alianzas con ellos. Fueron colocados en nuestro camino para probar nuestra espada, y merecen el respeto de nuestra lucha.
Parágrafo 2 - escogeremos a nuestros adversários.
12a) Queda decretado el fin del muro que separa lo sagrado de lo profano: a partir de ahora, todo es sagrado.
14) Todo cuanto es hecho en el presente afecta al futuro como consecuencia, y al pasado como redención.
15) El impossible es possible

.

Puc ser jo

Tot el que m'agradaria ser i rebre. Hi ha res millor que la incondicionalitat al bellmig d'un naufragi?

Els ulls delaten que et fa figa el cor, que ets al fons, que no pots.

Que algú ha obert la ferida un altre cop.

Que el dolor va calant més fons a poc a poc.

Que t'han pansit la il-lusió.

Però no has de tenir cap por, que jo sóc aquí, i si ho vols...



Puc passar la nit en vetlla si no dorms,

puc provar d'espantar tots els teus malsons,

dir unes quantes bestieses si amb aixó rius de nou, i si no,

puc cantar-te a cau d'orella una cançó.



Sempre pacient a l'ombra del teu cor, t'he esperat sense cap condició.

I si avui ens necessitem tots dos,    saps prou bé que aquí em tens,

que no em moc, com sempre sóc a prop.

Si no et queda cap racó d'esperança, puc ser jo

qui et tregui d'aquí, i si ho vols...

ESCOLTAR LA CANÇÓ: Puc ser jo

Casualitat

Cuando el Hombre perdió el Contacto con La Magia... la llamó "Casualidad".

José Luis Parise

Tossuderia positiva