diumenge, 26 de setembre del 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
dissabte, 18 de setembre del 2010
dilluns, 13 de setembre del 2010
Got mig ple /mig buit a l'estil Oriental
Conte publicat a La Contra de la Vanguardia del 27/11/2006 explicat per SRIKUMAR S. RAO. Recuperat pels "Amics de l'ofici de viure" en l'entrada al Facebook d'avui.
Crec que és com una versió del got mig ple/mig buit però "a l'oriental":
Dos discípulos de un gurú le preguntan cuánto tiempo les llevará todavía alcanzar la iluminación. Al primero, el gurú le dice: "Has progresado mucho, la alcanzarás en tres vidas más". El discípulo se desespera: "¿Tanto? ¡Con todo lo que he trabajado...!"
Señalándole un árbol espléndido, un mango cuajado de flores, frutos y denso follaje, le dice: "A ti te faltan tantas vidas como hojas tiene ese árbol". Mirándolo, el segundo discípulo exclamó, arrobado: "Oh, ¿tan poquitas?". Y en ese instante se iluminó.
diumenge, 5 de setembre del 2010
A la vora del riu Piedra
A la vora del riu Piedra; em vaig asseure i vaig plorar . Paulho Coelho
Aquesta és l'entrada d'avui del bloc d'aquest escriptor. Aquest és un intent maldestre de tradució.
És molt bonica, Tant de bo sigui , també, veritat.
Un no estima per tal de fer el bé o per ajudar o protegir a algú. Si actuem d'aquesta manera, estem veient a l'altre com un objecte simple, i nosaltres mateixos i les persones sàvies i generoses. Això no té res a veure amb l'amor. Estimar és estar en comunió amb els altres i descobrir en l'altre l'espurna de Déu.
Tu has de prendre riscos. Només entenem el miracle de la vida plenament quan permetem que l'inesperat passi.
Cada dia, Déu ens dóna el sol - i també un moment en que tenim la capacitat de canviar tot el que ens fa infeliços. Cada dia tractem de fingir que no hem percebut el moment, que no existeix - que avui és el mateix que ahir i serà igual que demà. Però si la gent realment fa atenció a la seva vida quotidiana, descobriran un moment màgic. Aquest moment pot arribar en l'instant en què estem fent alguna cosa qualsevol, com posar la nostra clau de la porta al pany, pot romandre amagat en el silenci que segueix a l'hora de dinar o en les mil i una coses que a nosaltres ens semblen sempre iguals. Però aquest moment existeix - un moment en què tot el poder de les estrelles es converteix en una part de nosaltres i ens permet fer miracles.
L'alegria és a vegades una benedicció, però sovint és una conquesta. El nostre moment màgic ens ajuda a canviar i ens envia a la recerca dels nostres somnis. Sí, anem a patir, tindrem temps difícils, i experimentarem moltes decepcions - però tot això és transitori no deixa empremta permanent. I un dia mirarem enrere amb orgull i fe el camí que hem pres.
“Jo podria haver-ho fet”. Què significa aquesta frase? En un moment donat a les nostres vides, hi ha diverses coses que podrien haver succeït, però no ho van fer. Els moments màgics no són reconeguts, i de sobte, la mà del destí ho canvia tot.
Però l'amor és com una presa: si permets una petita esquerda a través de la qual només pot passsar un fil d'aigua, per la força del degoteig , pots enderrocar rapidament tota l'estructura i aviat ningú serà capaç de controlar la força del corrent .
L'amor és una trampa. Quan apareix, només veiem la seva llum, no les seves ombres.
Vaig a lluitar pel teu amor. Hi ha algunes coses a la vida que val la pena lluitar fins al final. Tu t'ho mereixes
"Potser l'amor ens fa envellir abans de temps i en torna joves quan s'en va la juventut "
*******************************************************
"Potser l'amor ens fa envellir abans de temps i en torna joves quan s'en va la juventut "
*******************************************************
dijous, 2 de setembre del 2010
Menuda
És una cançó preciosa plena de tendresa i poesia
Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.