Collage: Tècnica artística que consisteix a ajuntar i encolar sobre un suport fragments de materials heterogenis com retalls de diari, teixits, etc.


Un collage no és una obra que imiti la realitat; és agafar trossos de la realitat mateixa per construir una nova obra

Un collage és un repte per al qui el contempla, ja que convida a l'espectador a reconstruir el significat de l'obra segons les pistes o claus que ofereixen els trossets de material enganxates en el quadre. Aquests trossos de realitat, un cop trets del seu context habitual esdevenen enigmàtics i adquireixen característiques noves i pròpies.

Benvinguts al meu collage!

dimecres, 13 d’abril del 2011

"Los valientes de la pandilla"

Aunque no creas tu
yo era alguien con miedo
el que menos podía
el que todo temía
siempre fui el mas pequeño.
Puede que como tu
me sentía el que menos,
el débil, frágil, cobarde
el que no pedía nadie
cuando echaban a dedos.

Que ser sensible era difícil de aceptar,
para la gente un bicho raro,
no tener fuerza o no saberla utilizar
me colocaba tan abajo.

Y yo nací de una gran ilusión de un mundo de cariño
y de las ganas de luchar y hacer este mundo distinto
y de unos padres que hicieron también su camino a poquito,
y dejaron que me equivocara y encontrara yo el mío.

Ahora sabes tu
que ser cobarde no es eso
que los valientes crecemos
y fuimos cobardes solo para ellos.

Puede que como tu
mi fuerza esta en lo de dentro,
que ser sensible es el arma
que da la verdad
aunque duela por dentro.

Ser el pequeño era difícil de aceptar,
para la gente un bicho raro,
no tener fuerza o no saberla utilizar
me colocaba tan abajo.

Y yo nací de una gran ilusión de un mundo de cariño
y de las ganas de luchar y hacer este mundo distinto
y de unos padres que hicieron también su camino a poquito,
y dejaron que me equivocara y encontrara yo el mío.

Y la verdad es que a veces somos lo que la gente quiere
señalan, te dicen lo que eres
y tu mismo solo, tu mismo solo vales más.

dijous, 7 d’abril del 2011

Petits grans regals que arriben al cor.

Ja només sé cantar per dir-te
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure.
Que val la pena si tens la força dins del cor
per prendre el risc que és sempre el bell intent
de posseir...
la joia, la joia per què avances
pel llarg i vell camí que du a un món millor.

dilluns, 4 d’abril del 2011

No és massa tard

Per què inventar un poema quan algú ja ha trobat totes les paraules? 

Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé allibera’m,
fugir d'aquest desig
que se que no és per a mi però no puc evitar.
Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´òblit
allò que va ser etern.

Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.

No és massa tard per tot allò que és important (per a mi, com ser feliç).


Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
Només vull oblidar i trencar, no recordar mai
més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real…, per què
no puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.


Cansat d´haver somiat…
I quan podré somriure?
I Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?