Concert per a violí de Mendelssohn

Sense música la vida seria un error

Friedrich Nietzsche

Somnis i tardes de diumenge

 "El primer símptoma que estem matant els nostres somnis és la falta de temps. "

 "El segon símptoma de la mort dels nostres somnis són les nostres certeses"

 "El tercer símptoma de la mort dels nostres somnis és la pau. La vida passa a ser una tarda de diumenge, sense demanar-nos coses importants i sense exigir més del que volem donar. Però, en veritat, en l'íntim del nostre cor , sabem que el que ha passat és que hem renunciat a lluitar pels nostres somnis."

Paulo Coelho

Sense retorn

"Quan hagis provat la sensació de volar, sempre més caminaràs per la terra amb la vista clavada al cel perquè ja has estat allà i allà desitges tornar"

Leonardo da Vinci

Per a tots aquells que han tingut el valor de trencar barreres.

Els diferents idiomes de l'afecte.

 

Apunts personals sobre alguns fragments del llibre “The noticier” d'Andy Andrews

En el món dels afectes i l'estimació les persones parlem el mateix llenguatge però tenim idiomes o dialèctes diferents i això fa que, de vegades, la relació entre dues persones s'espatlli i no rutlli simplement per un problema de comunicació i no d'estimació.

Com que gairebé tots creixem amb el convenciment que tothom és com nosaltres, la manera en què ens volem sentir estimats és la mateixa manera en què comuniquem el nostre afecte.

Per transmetre amor o per sentir-nos estimats utilitzem basicament un dels quatre grans idiomes. També es deuen donar combinacions i subgrups, però els bàsics són quatre.

Aquests quatre idiomes bàsics serien:  (l'ordre no implica cap mena de jerarquia positiva o negativa d'un envers els altres)

1. Manifestacions d'aprovació amb veu alta.. Manifestació en veu alta dels sentiment per fer entendre com i quant s'estima,valorar en veu alta les coses bones, alabar una feina ben feta, dir com n'és l'altre d'especial, dir "t'estimo", els elogis, les floretes,...
Ara bé , per a les persones que parlen aquest idioma, res, absolutament res, resulta més destructiu que les manifestacions de desaprovació dites amb un to enfadat. És gairebé com si els ataquessin físicament.

2. Contacte físic. Des d'un simple copet a l'espatlla fins a una relació sexual. Una caricia, una moixaina, una abraçada, un petó , son formes comunes d'aquest idioma.

3. Favors i fets. Fer coses per l'altre. L'important no es tant el dir o escoltar, el contacte físic o el temps de qualitat passat amb l'altre; per aquestes persones l'important és sentir-se estimats i mostrar el seu afecte a partir de les coses que fas a l'altre perquè la seva vida sigui més agradable: rentar els plats, pintar la casa, deixar diners, ajudar en un canvi de pis, preparant un bon dinar....

4. Temps de qualitat. Per a una persona que parli aquest idioma té relativa importància que la toquis, que facis coses per ella o que li diguis repetidament que l'estimes. El que és important és el temps de qualitat que comparteixes amb ella, escoltant-la, parant atenció al que diu, al que explica ...

Tothom, absolutament tothom, parla un idioma determinat. Detectar amb destresa quin idioma parlen les persones amb qui s'hi tenen lligams afectius i aprendre altres idiomes o dialectes diferents del que ens és propi, pot ajudar molt en les relacions personals.

I per acabar, un xic de llenguatge metafòric-animal

El protagonsita de la història relaciona cada un dels idiomes o dialectes de l'afecte amb un animal. És, si més no, curiós.

CANARI. “Nomes diuen “queda't amb mi!”. En realitat no es fixen en qui els dona menjar o aigua. Tan els fa el que els puguis dir i , evidentment, no necessiten cap mena de carícies. Els canaris són feliços quan t'asseus i els escoltes els refilets atentament.”

GAT . “No cal que els alimentis; ja saps com són, quan tenen gana cacen el que sigui. Nom presten atenció al que dius o al que fas. L'unic que volen és que els toquis i que els rasquis. És la seva manera de sentir-se estimats. I com comuniquen ells els seus sentiments? Et freguen amb la cara o amb el llom com si et diguessin “Acaricia'm”

GOS. Quan dius a un cadell com n'ès de maco, es posa a tremolar de cap a peus. I quina és la manera més eficaç d'ensinistrar-lo? Amb elogis “Bon noi!”, “Quin gosset més ferm”

PEIX DE COLORS “Se sent estimat sobretot a partir de favors i fets concrets. En realitat no es poden acariciar. No se ni si ens poden sentir, suposant que parlem amb ells i per tant no volen l'aprovació de ningú. I pel que fa al temps de qualitat, tant els és si hi ets com si no! Un peis de colors només reclama que l'alimentis i li netegis la peixera. I, això sí, que guardis el castell mentre hi ets!

Imatges d'un viatge

Afegeix la llegenda

Cliqueu aquí

per veure l'àlbum

Viatge familiar a França: Vienne - Pays de la Loire

Admiróse un portugués
al ver que en su tierna infancia
todos los niños de Francia
supieran hablar francés.
"Arte diabólico es
-dijo torciendo el mostacho-,
que para hablar el gabacho
un hidalgo en Portugal
llega a viejo, lo habla mal
y acá lo parla un muchacho".

Nicolás Fernández de Moratín

Leonardo da Vinci

Tots tenim aquells personatges entre la història i el mite que ens fascinen

...aquesta mania d'interessar-se per tot al mateix moment, de començar projectes sense acabar-los, exasperava terriblement a Verrochio. Era com si  Leonardo disposés de tot el temps del món i només li interesés el plaer de descobrir, de la novetat.... 

"L'ordre és el plaer de la raó  però el desordre és la delicia de la imaginació" (Paul Claudel)

Aprendre escoltant, aprendre experimentant

Escolto i oblido

Veig i crec

Faig i comprenc

(Confuci)

I si m'ho expliques amb tanta passió que només escoltar-te és com si ho estés vivint?  Llavors també puc comprendre, creure i no oblidar.

(Roser)

A tots aquells mestres que saben captivar també i sobretot amb les paraules

 

El Consol

1r llibre de l'estiu: EL CONSOL (Anna Gavalda)

Genial. La història i la manera d'estar escrit. No apte per a qui no és capaç d'endevinar darrera les paraules. Metafòric, ple de simbolismes i sentiments. Algú que es perd en les ombres del seu passat i retroba la Vida gràcies a l'única cosa que li dona sentit.

"Durant l'últim quilòmetre, en un París on l'aire era "bastant bo" segons els indexs del dia, es va adonar que havia fet tot el trajecte d'anada obssessionat per la mort i el de tornada colpit per la vida"

"Però l'estimaves d'amor, amor? - va acabar preguntant-li.
I com que no va respondre inmediatament, buscant una altra paraula més justa i més precisa, menys comprometadora, va sentir un murmuri de desengany que li va donar la bufetada que esperava feia més de vint anys per tornar en si:
-Que tòtila sóc. ¿De quina altra manera es pot estimar?"

"I com que aquell tipus de xerrameca entre ell Cogito i ell Ergo sum no el duia enlloc, i com que sobretot tenia molta feina, preferia treballar."

"Totes les persones que estimava en aquell món eren al seu voltant i no hi havia res més que pogués desitjar, imaginar, concebre o dibuixar"

Happiness - Roger Taylor (Bateria de Queen)






Llàstima que a la vida real les històries amb "happy end" van molt escasses.