Els diferents idiomes de l'afecte.

 

Apunts personals sobre alguns fragments del llibre “The noticier” d'Andy Andrews

En el món dels afectes i l'estimació les persones parlem el mateix llenguatge però tenim idiomes o dialèctes diferents i això fa que, de vegades, la relació entre dues persones s'espatlli i no rutlli simplement per un problema de comunicació i no d'estimació.

Com que gairebé tots creixem amb el convenciment que tothom és com nosaltres, la manera en què ens volem sentir estimats és la mateixa manera en què comuniquem el nostre afecte.

Per transmetre amor o per sentir-nos estimats utilitzem basicament un dels quatre grans idiomes. També es deuen donar combinacions i subgrups, però els bàsics són quatre.

Aquests quatre idiomes bàsics serien:  (l'ordre no implica cap mena de jerarquia positiva o negativa d'un envers els altres)

1. Manifestacions d'aprovació amb veu alta.. Manifestació en veu alta dels sentiment per fer entendre com i quant s'estima,valorar en veu alta les coses bones, alabar una feina ben feta, dir com n'és l'altre d'especial, dir "t'estimo", els elogis, les floretes,...
Ara bé , per a les persones que parlen aquest idioma, res, absolutament res, resulta més destructiu que les manifestacions de desaprovació dites amb un to enfadat. És gairebé com si els ataquessin físicament.

2. Contacte físic. Des d'un simple copet a l'espatlla fins a una relació sexual. Una caricia, una moixaina, una abraçada, un petó , son formes comunes d'aquest idioma.

3. Favors i fets. Fer coses per l'altre. L'important no es tant el dir o escoltar, el contacte físic o el temps de qualitat passat amb l'altre; per aquestes persones l'important és sentir-se estimats i mostrar el seu afecte a partir de les coses que fas a l'altre perquè la seva vida sigui més agradable: rentar els plats, pintar la casa, deixar diners, ajudar en un canvi de pis, preparant un bon dinar....

4. Temps de qualitat. Per a una persona que parli aquest idioma té relativa importància que la toquis, que facis coses per ella o que li diguis repetidament que l'estimes. El que és important és el temps de qualitat que comparteixes amb ella, escoltant-la, parant atenció al que diu, al que explica ...

Tothom, absolutament tothom, parla un idioma determinat. Detectar amb destresa quin idioma parlen les persones amb qui s'hi tenen lligams afectius i aprendre altres idiomes o dialectes diferents del que ens és propi, pot ajudar molt en les relacions personals.

I per acabar, un xic de llenguatge metafòric-animal

El protagonsita de la història relaciona cada un dels idiomes o dialectes de l'afecte amb un animal. És, si més no, curiós.

CANARI. “Nomes diuen “queda't amb mi!”. En realitat no es fixen en qui els dona menjar o aigua. Tan els fa el que els puguis dir i , evidentment, no necessiten cap mena de carícies. Els canaris són feliços quan t'asseus i els escoltes els refilets atentament.”

GAT . “No cal que els alimentis; ja saps com són, quan tenen gana cacen el que sigui. Nom presten atenció al que dius o al que fas. L'unic que volen és que els toquis i que els rasquis. És la seva manera de sentir-se estimats. I com comuniquen ells els seus sentiments? Et freguen amb la cara o amb el llom com si et diguessin “Acaricia'm”

GOS. Quan dius a un cadell com n'ès de maco, es posa a tremolar de cap a peus. I quina és la manera més eficaç d'ensinistrar-lo? Amb elogis “Bon noi!”, “Quin gosset més ferm”

PEIX DE COLORS “Se sent estimat sobretot a partir de favors i fets concrets. En realitat no es poden acariciar. No se ni si ens poden sentir, suposant que parlem amb ells i per tant no volen l'aprovació de ningú. I pel que fa al temps de qualitat, tant els és si hi ets com si no! Un peis de colors només reclama que l'alimentis i li netegis la peixera. I, això sí, que guardis el castell mentre hi ets!