El Consol

1r llibre de l'estiu: EL CONSOL (Anna Gavalda)

Genial. La història i la manera d'estar escrit. No apte per a qui no és capaç d'endevinar darrera les paraules. Metafòric, ple de simbolismes i sentiments. Algú que es perd en les ombres del seu passat i retroba la Vida gràcies a l'única cosa que li dona sentit.

"Durant l'últim quilòmetre, en un París on l'aire era "bastant bo" segons els indexs del dia, es va adonar que havia fet tot el trajecte d'anada obssessionat per la mort i el de tornada colpit per la vida"

"Però l'estimaves d'amor, amor? - va acabar preguntant-li.
I com que no va respondre inmediatament, buscant una altra paraula més justa i més precisa, menys comprometadora, va sentir un murmuri de desengany que li va donar la bufetada que esperava feia més de vint anys per tornar en si:
-Que tòtila sóc. ¿De quina altra manera es pot estimar?"

"I com que aquell tipus de xerrameca entre ell Cogito i ell Ergo sum no el duia enlloc, i com que sobretot tenia molta feina, preferia treballar."

"Totes les persones que estimava en aquell món eren al seu voltant i no hi havia res més que pogués desitjar, imaginar, concebre o dibuixar"

Happiness - Roger Taylor (Bateria de Queen)






Llàstima que a la vida real les històries amb "happy end" van molt escasses.