M'agrada molt subratllar els llibres que llegeixo; subratllo les frases que em semblen interessants, o que les trobo estèticament boniques o que em diuen personalment alguna cosa, o, sobretot, que expressen allò que parla per mi dels meus propis sentiments.
Bé doncs deu fer uns tres any que vaig llegir el llibre “Un món sense fi” de Ken Follet. No sé perquè aquell llibre no el vaig subratllar però, malgrat tot, hi va haver un fragment que no vaig oblidar mai i que, de tant en tant, em retorna a la memòria d'una manera insistent i colpidora. Fa uns dies algú em va preguntar pel motiu d'una cosa que vaig fer fa un parell d'anys. El fragment em va venir practicamanet d'immediat a la memòria. Més tard vaig anar al prestatge a buscar el llibre i finalment vaig localitzar el passatge (els que el coneixeu sabreu que el llibre és molt gruixut).
S'han donat deu mil definicions sobre l'amor; per a mi aquest fragment en representa una de les millors.
S'han donat deu mil definicions sobre l'amor; per a mi aquest fragment en representa una de les millors.
Tot això és molt díficil de creure. Tot ha acabat just com jo volia.
Ell va assentir amb el cap.
-Així ho vaig planificar
-De debó?
-Em vaig preguntar què t'agradaria, i després vaig rumiar com aconseguir-ho.
Caris el va mirar de fit a fit. Ho havia dit de manera casual, com si simplement expliqués el procés de raonament que l'havia portat a les seves conclusions. Semblava que no s'adonés de quina importància tenia per a ella que Merthin pensés en els seus desitjos i què fer per fer-los realitat.
Un món sense fi . Ken Follett
***************************************************************
***************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada