T'he vist en els teus vuit d'anys, t'he vist la ràbia a la cara, la impotència, el descontrol, les ganes de fer mal, de nen ferit, de nen dolgut, de nen incapaç de suportar una frustració.
T'he vist la intenció de fer-ho pagar a algú, com maldestrement culpaves als altres de la teva pròpia desesperació. Incapaç de controlar-te, d'acceptar-te, d'estimar-te, de deixar-te estimar.
T'he vist feble, el patiment, la ràbia , el dolor, el desamor, la por...
T'he vist des dels meus anys i he connectat amb la meva pròpia ràbia, el meu dolor, la meva frustració, la meva por... culpant-te de la meva pròpia feblesa de nena ferida, de nena dolguda, de nena perduda. I no he estat capaç de controlar-me, de posar distàcia, d'acceptar-te, d'acceptar-me... d'ajudar-te, d'ajudar-me, de créixer i fer-me gran.
La vibració a l'uníson d'emocions dissonants, la ressonància dels sentiments desbordats.
Només a qui ja ha fet el camí dels herois se li hauria de permetre el privilegi d'ajudar a créixer.
Roser




