Quiero vivir
quiero gritar
quiero sentir
el universo sobre mí
quiero correr en libertad
quiero llorar de felicidad
quiero vivir
quiero sentir
el universo sobre mí
como una náufrago en el mar
quiero encontrar... mi sitio!
dissabte, 23 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
LA MALA COSTUMBRE
SENZILLAMENT PRECIOSA!
Tenemos la mala costumbre de querer a medias,
de no mostrar lo que sentimos a los que están cerca,
tenemos la mala costumbre de echar en falta lo que amamos,
sólo cuando lo perdemos es cuando añoramos.
Tenemos la mala costumbre de perder el tiempo,
buscando tantas metas falsas tantos falsos sueños,
tenemos la mala costumbre de no apreciar lo que en verdad importa,
y sólo entonces te das cuenta de cuántas cosas hay que sobran.
Hoy te daría los besos que yo por rutina a veces no te di,
hoy te daría palabras de amor y las caricias que perdí,
cuanto sentimos cuanto no decimos y a golpes pides salir,
escúchame antes que sea tarde antes que el tiempo me aparte de ti.
Tenemos la mala costumbre de buscar excusas,
para no desnudar el alma y no asumir culpas
tenemos la mala costumbre de no apreciar lo que en verdad importa,
y sólo entonces te das cuenta de cuántas cosas hay que sobran.
Hoy te daría los besos que yo por rutina a veces no te di,
hoy te daría palabras de amor y las caricias que perdí,
cuanto sentimos cuanto no decimos y a golpes pides salir,
escúchame antes que sea tarde antes que el tiempo me aparte de ti.
Tenéis la mala costumbre.
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Soc una QUATRE
Personas que viven principalmente en su imaginación y sentimientos. Pueden ser artísticos, vinculados e inspiradores o quejumbrosos, elitistas y negativos.
Al igual que los Unos, los Cuatros comparan la realidad con aquello que podría ser. Pero, mientras los Unos tienden a buscar su imperfección e intentan corregir lo que está equivocado, los Cuatros a menudo se tuercen fuera de la realidad y viven en sus imaginaciones, sentimientos y humores.
Junto a los Dos y los Tres, los Cuatros gravitan entre la vanidad y la confusión de imagen pero paradójicamente pueden expresarlo . Los Cuatros en mayor medida se identifican con una imagen de ser defectuosos, sobre todo si esto les confiere una calidad de originalidad o especial singularidad. Un Cuatro fuerza, por ejemplo, lamenta su incapacidad para tener éxito en el mundo cotidiano, pero esta queja podría llevar una calidad sutil de presunción. Los Cuatro podrían tener una auto-imagen que es románticamente trágica pero al mismo tiempo elitista.
Los Cuatros sanos tienden a ser idealistas, tener buen gusto y son grandes apreciadores de la belleza. Filtran la realidad a través de una subjetividad rica, sutil y son muy buenos con el pensamiento metafórico, la capacidad de generar conexiones entre hechos y acontecimientos no relacionados. La tendencia Cuatro de ver las cosas simbólicamente se refuerza por su intensidad emocional. Esto crea materia prima artística que pugna por tomar forma. La auto-expresión y la búsqueda del conocimiento de sí mismo son las prioridades más elevadas para las personas con este estilo.
Los Cuatros practican naturalmente la sinestesia, una mezcla crónica de sensaciones que los conducen a intensas reacciones multiniveles. Un Cuatro ingresando a una nueva situación podría ver algo que dispara una imagen mental que, a su vez, evoca un sentimiento que le recuerda entonces una canción; que activa más imágenes que despiertan más olores, sabores, sentimientos y así sucesivamente. Los humores y sentimientos del Cuatro pueden correr juntos como una acuarela bajo la lluvia, produciendo una calidoscópica mezcla de impresiones en reacción a los eventos inclusive más insignificantes.
Los Cuatros valoran la estética de la belleza lo mismo que se armonizan con la naturaleza trágica de la existencia. Cuando sanos, las personas con este estilo trabajan para transmutar el dolor de la vida en algo significativo, a través del trabajo creativo en todas sus expresiones. Los Cuatros son diestros en articular la experiencia subjetiva y pueden ser finos maestros o psicoterapeutas. También pueden ser amigos empáticos de los malos tiempos, capaces de entender los dilemas de otros y sobre todo dispuestos a escuchar al dolor de un amigo.
Debido a la fuerza de sus imaginaciones emocionales, las personas con este estilo a menudo son descritas como artísticas. Muchos de los más grandes artistas del mundo han sido Cuatros y, casi todas las personas con este estilo necesitan encontrar salidas creativas. Los Cuatros trabajan en todo tipo de actividades, pero, siempre que pueden, intentan hacer su trabajo creativamente interesante. La riqueza sensitiva del Cuatro es como la materia prima de la creatividad. Los Cuatros sanos encuentran salidas creativas que les permiten expresar su intensa vida interna.
Cuando los Cuatros son menos sanos, comienzan a enfocarse en lo que no está disponible o que falta en sus vidas. Pueden volverse negativos y críticos, encontrándose incompletos con lo que tienen, viendo en lo presente principalmente la miseria. Se vuelven introvertidos y usan su imaginación para idealizar otros tiempos y lugares. Puede vivir en el pasado, el futuro —o cualquier lugar que parezca más atractivo que aquí y ahora. Los Cuatros tienden a envidiar cualquier cosa que no tienen, encarnando el dicho "el pasto siempre es más verde del otro lado."
La necesidad por ser vistos como alguien especial y único puede también volverse más neuróticamente pronunciada. Los Cuatros pueden parecer muy en contacto con sus sentimientos, pero, cuando enfermos, traducen su sentir auténtico en el melodrama. Pueden estar llenos de lamento y nostalgia, exigiendo reconocimiento a la vez que rechazan todo lo bueno que reciben de sus amistades. Podrían también crecer competitivos y rencorosos, incapaces para disfrutar sus propios éxitos sin desligarse de los logros ajenos.
Los Cuatros enfermos pueden estar malhumorados o extremadamente sensibles actuando al margen de las reglas cotidianas. Sostenidos por su sentido de originalidad defectuosa, podrían permitirse actuar incorrectamente, ser egoístas o irresponsables. Pueden negarse a tratar con lo mundano y lo ordinario, inconscientemente razonando que de cualquier forma no son de este mundo. Los Cuatros en esta fase se inclinan a sentirse culpables, avergonzados, melancólicos, celosos e indignos.
Los Cuatros profundamente enfermos puede habitar un penetrante mundo de tormento. Pueden ser abiertamente masoquistas y extravagantes en su auto-desvaloración. Las vidas de artistas espectacularmente autodestructivos a menudo reflejan este tipo de guión. En esta fase un Cuatro podría alienarse inalcanzablemente. Heridos por un sentido profundo de desesperación, pueden hundirse en su auto-aborrecimiento mórbido o deprimirse suicidamente. Ven su singularidad en condiciones completamente negativas y se destierran en un tipo de exilio. El deseo de castigarse a sí mismos y a los demás es fuerte y decidido.
****************************************************************************
dilluns, 11 d’octubre del 2010
Fragments especials
M'agrada molt subratllar els llibres que llegeixo; subratllo les frases que em semblen interessants, o que les trobo estèticament boniques o que em diuen personalment alguna cosa, o, sobretot, que expressen allò que parla per mi dels meus propis sentiments.
Bé doncs deu fer uns tres any que vaig llegir el llibre “Un món sense fi” de Ken Follet. No sé perquè aquell llibre no el vaig subratllar però, malgrat tot, hi va haver un fragment que no vaig oblidar mai i que, de tant en tant, em retorna a la memòria d'una manera insistent i colpidora. Fa uns dies algú em va preguntar pel motiu d'una cosa que vaig fer fa un parell d'anys. El fragment em va venir practicamanet d'immediat a la memòria. Més tard vaig anar al prestatge a buscar el llibre i finalment vaig localitzar el passatge (els que el coneixeu sabreu que el llibre és molt gruixut).
S'han donat deu mil definicions sobre l'amor; per a mi aquest fragment en representa una de les millors.
S'han donat deu mil definicions sobre l'amor; per a mi aquest fragment en representa una de les millors.
Tot això és molt díficil de creure. Tot ha acabat just com jo volia.
Ell va assentir amb el cap.
-Així ho vaig planificar
-De debó?
-Em vaig preguntar què t'agradaria, i després vaig rumiar com aconseguir-ho.
Caris el va mirar de fit a fit. Ho havia dit de manera casual, com si simplement expliqués el procés de raonament que l'havia portat a les seves conclusions. Semblava que no s'adonés de quina importància tenia per a ella que Merthin pensés en els seus desitjos i què fer per fer-los realitat.
Un món sense fi . Ken Follett
***************************************************************
***************************************************************
dissabte, 9 d’octubre del 2010
Creus en la màgia? (The Lovin' Spoonful)
Per a tots aquells qui creuen en la màgia de la música, una cançó del 1965, per a mi l'any més màgic de la història!
Creus en la màgia d'un cor jove?
En com es pot deixar anar quan comença la música?
I és màgia si és bona música
Et fa sentir feliç com en una pel.li d'abans
Et puc parlar de la màgia i en com et pot fer lliure
però això és com intentar explicar-li a algú que no hi entengui què és el rock and roll
Si creus en la màgia no et molestis a triar
Si és música improvitzada, o ritme de blues
Només ves i escolta i el somriure
no s'esborrarà dels teus llavis per més que ho vulguis.
Els teus peus seguiran el ritme
i no acabaràs d'entendre perquè et sents així,
per tant , deixa't anar i prou !
Si creus en la màgia vine amb mi
Ballarem fins la matinada; fins que només quedem tu i jo,
i potser si la música s'ho val
hi tornarem demà
i et tornaré a veure demà a la nit
anem a ballar, i veuràs
com la màgia éstà en la música i la música éstà en mi
Creus en la màgia ?
Creus en la màgia del cor?
Creus en la màgia del Rock and roll?
Creus que la màgia et pot fer lliure?
Traducció adaptada: Roser
Traducció adaptada: Roser
Només un instant
Cada dia que visqui
vull que sigui un dia
per donar el millor de mi
Sóc única
però no estic sola
El meu millor dia
encara està per arribar
Em vaig trencar el cor
Vaig lluitar per cada triomf
per assaborir la dolçor
enfront del dolor
M'aixeco, caic
i no obstant finalment
tot això pedura.
Vull un instant en el temps
en el que sigui més del que mai vaig imaginar poder ser
en el que tots els somnis estiguin a l'abast d'un simple batec del cor
i en el que tingui totes les respostes
Dona'm un instant en el temps
en el que pugui córrer amb el destí
Llavors, en aquest moment
sentiré,
sentiré l'eternitat.
He viscut per ser la millor,
ho vull tot
no hi ha temps per menys
he fet els meus plans
Ara deixa-ho a les meves mans.
Seràs un guanyador per sempre
si aprofites aquest instant
i el fas brillar
Dona'm un instant en el temps
en el que sigui més del que mai vaig imaginar poder ser
En el que tots els somnis estiguin a l'abast d'un simple batec del cor
i en el que tingui totes les respostes
Dona'm un instant en el temps
en el que pugui córrer amb el destí
Llavors,
llavors en aquest instant
seré lliure
dimarts, 5 d’octubre del 2010
dilluns, 4 d’octubre del 2010
LIFE IS WONDERFUL (La vida és genial)
Cal una grua per construir una grua
Calen dues plantes per construir un edifici
Cal un ou per fer una gallina
Cal una gallina per pondre un ou
No hi ha fi pel que estic dient
Cal un pensament per a fer una paraula
I calen alguns mots per donar una instrucció
Cal una mica de feina per fer que funcioni
Cal una mica de feina per fer que funcioni
Cal un xic de bondat per què et pugui afectar el mal
Cal quelcom de dolent per valorar els bons moments
La la la la la la la la vida és meravellosa
Ah, la la la la la la la vida torna al punt de partida
Ah, la la la la la la la vida és meravellosa
Es necessita una nit per una nova albada
I cal un dia per fer-te badallar, germà
Cal un xic de vellesa per sentir-te jove.
Cal una mica de fred per conèixer el sol
Cal l'un per tenir l'altre
No cal gaire temps per enamorar-se
però calen molts anys per saber què és l'amor
Cal un xic de por per poder confiar
Calen aquelles llàgrimes perquè el ferro es rovelli
Cal la pols per poder deixar-ho net
Ha la la la la la la la vida és meravellosa
Ah, la la la la la la la vida torna al punt de partida
Ah, la la la la la la la vida està tan plena
Ah, la la la la la la la vida és tan dura
Ah, la la la la la la la vida és meravellosa
Ah, la la la la la la la vida torna al punt de partida
Ah, la la la la la la la vida és l'amor
Ah, la la la la la
Cal el silenci per apreciar el so
Cal perdre per poder trobar
Calen camins que no porten enlloc
Cal un perill per tal que et preocupis
Cal un forat per fer una muntanya
Ah, la la la la la la la vida és meravellosa
Ah, la la la la la la la vida torna al punt de partida
Ha la la la la la la vida és meravellosa
Ha la la la la la la vida té sentit
Ha la la la la la la vida és meravellosa
Ha la la la la la la vida és ... així ... meravellosa
Lliure adaptació al català de Quim Llimona i Roser Torras
**************************************************************************************************
dissabte, 2 d’octubre del 2010
MEMORY
Memòria,
sola a la llum de la lluna
puc somiar amb els vells temps
Abans la vida era bonica
Recordo el temps en què sabia
què era la felicitat.
Deixa que la meva memòria visqui una vegada més
Llum de dia
he d'esperar a la sortida del sol
he de pensar en una nova vida
no m'he de rendir
Quan la matinada s'acosti
aquesta nit també serà un record
i un nou dia començarà.
Toca'm,
és tan fàcil deixar-me
sola amb la memòria
dels meus dies de sol.
Si em toquessis,
entendries el que és la felicitat.
Mira, un nou dia ha començat!
Del musical CATS
*******************************************************
Del musical CATS
*******************************************************
diumenge, 26 de setembre del 2010
diumenge, 19 de setembre del 2010
dissabte, 18 de setembre del 2010
dilluns, 13 de setembre del 2010
Got mig ple /mig buit a l'estil Oriental
Conte publicat a La Contra de la Vanguardia del 27/11/2006 explicat per SRIKUMAR S. RAO. Recuperat pels "Amics de l'ofici de viure" en l'entrada al Facebook d'avui.
Crec que és com una versió del got mig ple/mig buit però "a l'oriental":
Dos discípulos de un gurú le preguntan cuánto tiempo les llevará todavía alcanzar la iluminación. Al primero, el gurú le dice: "Has progresado mucho, la alcanzarás en tres vidas más". El discípulo se desespera: "¿Tanto? ¡Con todo lo que he trabajado...!"
Señalándole un árbol espléndido, un mango cuajado de flores, frutos y denso follaje, le dice: "A ti te faltan tantas vidas como hojas tiene ese árbol". Mirándolo, el segundo discípulo exclamó, arrobado: "Oh, ¿tan poquitas?". Y en ese instante se iluminó.
diumenge, 5 de setembre del 2010
A la vora del riu Piedra
A la vora del riu Piedra; em vaig asseure i vaig plorar . Paulho Coelho
Aquesta és l'entrada d'avui del bloc d'aquest escriptor. Aquest és un intent maldestre de tradució.
És molt bonica, Tant de bo sigui , també, veritat.
Un no estima per tal de fer el bé o per ajudar o protegir a algú. Si actuem d'aquesta manera, estem veient a l'altre com un objecte simple, i nosaltres mateixos i les persones sàvies i generoses. Això no té res a veure amb l'amor. Estimar és estar en comunió amb els altres i descobrir en l'altre l'espurna de Déu.
Tu has de prendre riscos. Només entenem el miracle de la vida plenament quan permetem que l'inesperat passi.
Cada dia, Déu ens dóna el sol - i també un moment en que tenim la capacitat de canviar tot el que ens fa infeliços. Cada dia tractem de fingir que no hem percebut el moment, que no existeix - que avui és el mateix que ahir i serà igual que demà. Però si la gent realment fa atenció a la seva vida quotidiana, descobriran un moment màgic. Aquest moment pot arribar en l'instant en què estem fent alguna cosa qualsevol, com posar la nostra clau de la porta al pany, pot romandre amagat en el silenci que segueix a l'hora de dinar o en les mil i una coses que a nosaltres ens semblen sempre iguals. Però aquest moment existeix - un moment en què tot el poder de les estrelles es converteix en una part de nosaltres i ens permet fer miracles.
L'alegria és a vegades una benedicció, però sovint és una conquesta. El nostre moment màgic ens ajuda a canviar i ens envia a la recerca dels nostres somnis. Sí, anem a patir, tindrem temps difícils, i experimentarem moltes decepcions - però tot això és transitori no deixa empremta permanent. I un dia mirarem enrere amb orgull i fe el camí que hem pres.
“Jo podria haver-ho fet”. Què significa aquesta frase? En un moment donat a les nostres vides, hi ha diverses coses que podrien haver succeït, però no ho van fer. Els moments màgics no són reconeguts, i de sobte, la mà del destí ho canvia tot.
Però l'amor és com una presa: si permets una petita esquerda a través de la qual només pot passsar un fil d'aigua, per la força del degoteig , pots enderrocar rapidament tota l'estructura i aviat ningú serà capaç de controlar la força del corrent .
L'amor és una trampa. Quan apareix, només veiem la seva llum, no les seves ombres.
Vaig a lluitar pel teu amor. Hi ha algunes coses a la vida que val la pena lluitar fins al final. Tu t'ho mereixes
"Potser l'amor ens fa envellir abans de temps i en torna joves quan s'en va la juventut "
*******************************************************
"Potser l'amor ens fa envellir abans de temps i en torna joves quan s'en va la juventut "
*******************************************************
dijous, 2 de setembre del 2010
Menuda
És una cançó preciosa plena de tendresa i poesia
Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
menuda,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.
I porta'm
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa'm
de les teves arracades.
Volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar,
menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per a volar-lo tu i jo amb ells.
dissabte, 28 d’agost del 2010
Bella luna
De vegades, un s'enamora d'una canço i necessites sentir-la una vegada i una altra ... i una altra ....
Genial el puntejat de guitarra !
divendres, 27 d’agost del 2010
dimecres, 25 d’agost del 2010
Principi número 10
Podeu llegir els altres principis de Paulo Coelho aquí
Tota persona té dret a buscar l'alegria, i s'enten per alegria alguna cosa que el fa content, no necessàriament allò que fa contents els altres.
Em sembla perfecte en tant que un accepti que els altres tenen el mateix dret a buscar l'alegria, i s'entén per alegria allò que els fa contents, i no necessariament em fa content a mi.
Totes les monedes tenen dues cares, i totes les decisions tenen el preu d'una consequència.
Tota persona té dret a buscar l'alegria, i s'enten per alegria alguna cosa que el fa content, no necessàriament allò que fa contents els altres.
Em sembla perfecte en tant que un accepti que els altres tenen el mateix dret a buscar l'alegria, i s'entén per alegria allò que els fa contents, i no necessariament em fa content a mi.
Totes les monedes tenen dues cares, i totes les decisions tenen el preu d'una consequència.
*******************************************************
COMUNICAR
Fragments del llibre Parla'm i seré feliç de Lluís Pastor
La vida està feta de petites mentides i de grans veritats, i , de vegades, en mutacions imprevistes, tot canvia i resulta que la matèria de la vida l'acaben component petites veritats i grans mentides.
I les unes i les altres desfilen davant del nostres ulls sense que puguem saber, a vegades, quan passa l'una o quan passa l'altra.
*********************************************************************************
*******************************************************************************
- Quan ens comuniquem el jo es dilata fins a assolir el tu, fins a fondre's amb ell.
- Comunicar és deixar memòria.
- El miracle de la comunicació es produeix quan algú segueix el que li estic explicant , i sento que per aquesta persona el que dic és important.
dimarts, 24 d’agost del 2010
RUIXAT I PLUJA FINA
La pluja fina cau a poc a poc de manera gairebé imperceptible, però constant. T'amara la roba i la pell lentament sense que t'en adonis, quan ja no és possible posar-se a resguard. No produeix grans terrabastalls, no fa soroll, però és com una música que et penetra més enllà de la consciència . No t'adones del seu efecte sino al cap dels dies, quan notes que el jardí és més verd, que aquí i allà hi han nascut unes flors, que els arbres han rebrotat de nou i et preguntes què ho ha fet possible. Llavors t'en adones de la pluja fina. Sense ella res no seria igual.
El ruixat arriba fent-se notar, anunciat sovint per una ventada, i et deixa xop en pocs minuts. És el so de la música percusionada. El ruixat neteja les fulles empolsegades, renta el cel i el deixa blau i transparent com un vidre net. Un ruixat et deixa com nou després d'una xafogosa tarda d'estiu. Si la pluja fina és com un somriure tendre, el ruixat és com el riure encomanadís. El ruixat canvia de cop el paisatge omplint els bassals i els rierols, escolant-se entre les esquerdes de l'asfalt o les fisures de la roca. No cal que et preguntis què ha passat, tothom ho sap : un ruixat d'estiu.
I heus ací que una vegada la pluja fina somiava, fins i tot envejava, ser ruixat, fins que poc a poc (que per això era pluja fina) es va adonar de la bellesa i encís de la seva discreta però incondicional presència.
Roser
****************************************************
Roser
****************************************************
dilluns, 23 d’agost del 2010
4 LLEIS DE L'ESPIRITUALITAT
Aquestes 4 lleis estan "de moda" tothom les publica per tot arreu;la xarxa n'és plena. Potser és que tots tenim necessitat de trobar un sentit a tot allò que ens passa,més enllà d'allò purament físic i tangible, i demostrable.
Sai Bava a l'Índia ensenya les "quatre lleis de l'espiritualitat”:
1. La persona que arriba és la persona correcta
Ningú arriba a les nostres vides per casualitat, totes les persones que ens envolten, que interactuen amb nosaltres, hi son per algun motiu, per a fer-nos aprendre i avançar en cada situació.
2.El que succeeix és l'única cosa que podia haver succeït.
Res, però res, absolutament res del que ens succeeix en les nostres vides podria haver estat d'altra manera. Ni tan sols el detall més insignificant. No existeix el: "si hagués fet tal cosa...hagués succeït tal altra...". No. El que va passar fou l'única cosa que podia passar, i va ser així perquè aprenguem aquesta lliçó i seguim endavant. Totes i cadascuna de les situacions que ens succeeixen en les nostres vides són perfectes, encara que la nostra ment i el nostre ego es resisteixin i no vulguin acceptar-ho.
3.En qualsevol moment que comenci és el moment correcte.
Tot comença en el moment indicat, ni abans, ni després. Quan estem preparats perquè alguna cosa nova comenci en les nostres vides, és quan començarà.
4.Quan alguna cosa acaba, acaba.
Simplement així. Si alguna cosa va acabar en les nostres vides, és per a la nostra evolució, per tant és millor deixar-ho, seguir endavant i avançar ja enriquits amb aquesta experiència.
No és casual que estiguem llegint això.... Si aquest text arriba a les nostres vides avui; és perquè estem preparats per a entendre que cap floc de neu cau mai en el lloc equivocat!
Que mai et falti un somni pel que lluitar, un projecte per realitzar, alguna cosa que aprendre, un lloc on anar i algú a qui estimar.
diumenge, 22 d’agost del 2010
Sabries el meu nom, si en el cel ens trobessim?
Escoltar: Un núvol blanc
Escoltar: Llàgrimes al cel
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.
Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...
Un núvol blanc. Lluís Llach
divendres, 20 d’agost del 2010
L'amor i la por
Per això, el primer que us preocupa després de dir "T'estimo" és si escoltareu el mateix. I si ho escolteu, llavors, us comenceu a preocupar inmediatamente per la possibilitat de perdre aquest amor que acabeu de trobar. Així, tot acte es converteix en una reacció -de defensa enfront de la pèrdua -, fins i tot quan tracteu de defensar-vos de la pèrdua de Déu
La por és l'energia que contrau, tanca, capta, fuig, amaga, aplega i fa mal
L'amor és l'energia que expandeix, obre, emet, roman, revela, comparteix i cura.
L'AMOR ENS PERMET RESTAR DESPULLATS
L'AMOR HO REGALA
La por prohibeix;
L'AMOR VOL
La por empresona;
L'AMOR DEIXA ANAR
La por fa mal:
L'AMOR ALLEUJA
La por ataca;
L'AMOR REPARA
Conversations with God. Neale Donald Walsch
dijous, 19 d’agost del 2010
Crear lligams
Qui ets? -digué el petit príncep-; ets força bonica.
-Sóc una guineu- digué la guineu.
-Vine a jugar amb mi -digué el petit príncep: estic molt trist...
-No puc -digué la guineu-, no hi puc jugar amb tu. No estic domesticada.
-Ah! Perdona- va fer el petit príncep.
Però després d'una reflexió afegí:
-Què vol dir “domesticar?
-Tu no ets d'aquí -digué la guineu-; què cerques?
-Cerco els homes- digué el petit príncep-.
Què vol dir “domesticar”?
-Els homes tenen escopetes -digué la guineu- i cacen. És ben empipador!.Cerques gallines, tu?
-No -digué el petit príncep-. Cerco amics. Què significa “domesticar”?
-És una cosa molt oblidada – digués la guineu- Vol dir “crear lligams".
-Crear lligams?
-Sí -digué la guineu-. Per ara, tu només ets per a mi un noi semblant a d'altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tens necessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d'altres. Però si em domestiques, tindrem necessitat l'un de l'altre. Tu seràs per a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món
-Començo a entendre- digué el petit príncep-. Hi ha una flor... em penso que m'ha domesticat...
-És possible -digué la guineu-. A la terra s'hi veuen tota mena de coses.
-Oh! No és pas a la terra- digué el petit princep.
(...)
La guineu torna a la seva idea.
-La meva vida és monòtona. Jo caço les gallines, els homes em cacen a mi. Totes les gallines s'assemblen i tots els homes s'assemblen. Això em provoca tedi. Però si tu em domestiques, la meva vida serà com assolellada. Coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres passos em fan tornar al cau. El teu me'n farà sortir, com una música. I després..., mira!
Veus allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo, de pa. El blat és inutil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n'és de trist, això. Però els teus cabells són color d'or. Serà meravellos quan m'hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m'agradarà la remor del vent entre el blat...
(...)
És així com el petit príncep domesticà la guineu. I quan fou hora de marxar:
-Tinc ganes de plorar!... -digué la guineu.
-Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués...
-És clar que sí -digué la guineu.-Però et tocarà de plorar! -digué el petit príncep.
-I força -digué la guineu
-Així no hi has guanyat res!
-Sí que hi he guanyat -digué la guineu, per allò del color del blat.
I afegí:
-Ves a veure les roses altra vegada. Comprendràs que la teva és unica al món. Vine'm a dir adéu després i et faré present d'un secret.
El petit princep se'n anà a veure les roses.
(...)
-Sou boniques , però sou buides -continuà dient-. Ningú no pot morir per vosaltres. Un que tot passant veiés la meva flor, la que jo tinc, de segur que la trobaria semblant a vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres, perquè és la que jo he regat. Perquè és la que jo he posat sota una campana. Perquè és la que jo he protegit amb el paravent. Perquè és aquella de la qual he mort les erugues (tret de dues o tres per allò de les papallones). Perquè és la que jo mateix he sentit queixar-se, o ventar-se i fins i tot de vegades callar. Puix que és la meva rosa.
I va tornar cap a la guineu.
-Adéu -digué.
-Adéu -digué la guineu-. Heus aquí el meu secret. És molt senzill: només hi veiem bé amb el cor. Tot el que és essencial és invisible als ulls.
(...)
-És el temps que has perdut per la teva rosa, que l'ha feta tan important.
-És el temps que he perdut per la meva rosa ... -feu el petit princep per tal de recordar-se'n.
-Els homes han oblidat aquesta veritat -digué la guineu-. Però tu no l'oblidis. Et fas responsible per sempre més del que tu has domesticat. Ets responsable de la teva rosa.
-Sóc responsible de la meva rosa ... -repetí el petit príncep per tal de recordar-se'n.
Le Petit Prince . Antoine de Saint Exupery
La bola daurada
Per molt d'amor que de mon pare rebés,mai li vaig pagar, ja que quan era nen,
no reconeixia el valor del do
i d'home em vaig fer igual que els homes, i dur.
Ara un fill em creix, tan estimat
com cap que un cor de pare pogués delir
i jo pago allò que en el seu temps vaig rebre
amb ell, que ni m'ho va donar – ni m'ho tornarà-
Doncs en fer-se home i pensar com els homes,
ell, com jo, farà els seu propi camí;
amb nostàlgia però sense enveja el miraré,
com dóna al net allò que a mi em pertoca.
Lluny en el vestíbul dels temps la meva mirada va,
continguda i serena, observant el joc de la vida:
la bola daurada cadascú amb un somriure passa
i ningú la bola daurada retorna.
Börries von Múnchhausen
